En una societat cada vegada més multicultural, l'aprenentatge de llengües estrangeres és una part important de la formació bàsica de l'alumnat.

"Comprendre i expressar en llengües estrangeres missatges senzills dintre d'un context" és un dels objectius que la Generalitat de Catalunya estableix en el currículum de l'Educació Primària.

L'avançament de les llengües estrangeres al Cicle mitjà de l'Educació Primària, amb la possibilitat d'introduir una segona llengua estrangera al Cicle superior, són algunes de les novetats més significatives del nou sistema educatiu.

Dins el context europeu, iniciar l'aprenentatge d'una llengua estrangera als 8 anys de manera generalitzada representa alinear-se amb els països que inclouen l'estudi d'altres llengües més precoçment. Això permet fixar unes bases sòlides des del punt de vista auditiu i fonètic, atesa la plasticitat perceptiva dels alumnes de Cicle mitjà. A més, la manca d'inhibicions, la capacitat comunicativa i l'interès per totes les formes d'expressió fan que aquest aprenentatge sigui més espontani i inconscient.

Si bé és cert que en els darrers anys s'han fet notables avenços en la metodologia i la didàctica de la llengua estrangera pels esforços que han efectuat els mestres en la seva formació i en la renovació de la seva pràctica, encara queda camí a fer en la millora qualitativa de l'ensenyament de la llengua estrangera a l'escola.

Avui dia, sabem que dues de les condicions necessàries per a l'aprenentatge de llengües són, d'una banda, el contacte continuat amb la llengua que es vol aprendre i, de l'altra, l'ús d'aquesta llengua en situacions significatives.

Això té, evidentment, implicacions metodològiques (el mestre parla sempre en la llengua estrangera, es redueixen les activitats de pràctica mecànica a favor de les contextualitzades...), però també té implicacions en els aspectes d'organització escolar de l'àrea.

Potser un dels aspectes menys desenvolupats són els de caire organitzatiu, que, de fet, no afecten exclusivament el mestre especialista sinó tot l'equip. Per tal de portar a terme un pla de millora de l'àrea de llengües estrangeres cal analitzar-ne també l'organització (horaris, rendibilització del/s especialistes, possiblitat de reducció de grups, espai i materials disponibles).

Les premisses esmentades (freqüència i regularitat de l'input i plantejament d'activitats significatives) tenen unes repercussions en l'organització de l'àrea i, per tant, del centre: si es vol mantenir un contacte continuat amb la llengua estrangera, s'ha de vetllar per la regularitat de les sessions al llarg dels quatre cursos; realitzar activitats on els alumnes puguin intervenir amb freqüència requereix un nombre limitat d'alumnes; associar espai-llengua i poder disposar dels materials i aparells amb facilitat crea la necessitat d'organitzar una aula de llengües estrangeres.

Aquest document pretén ser un element d'ajut i reflexió per als centres que es plantegin una millora qualitativa de l'ensenyament de les llengües estrangeres i, alhora, dóna suggeriments sobre els punts següents:

• Propostes organitzatives: relatives a l'agrupament dels alumnes, de manera que puguin treballar el màxim de temps en grups reduïts. Implicacions horàries dels especialistes i tipologia d'activitats.

• Models d'organització d'una aula de llengües estrangeres: proposta d'aparells i recursos materials.

• Orientacions per a la introducció de la primera llengua estrangera abans del Cicle mitjà: consideracions prèvies a iniciar el projecte, aspectes legals, organització i metodologia.

• Orientacions per a la introducció de la segona llengua estrangera al Cicle superior: consideracions organitzatives i metodològiques; proposta horària.

El còmput d'hores de llengua estrangera a l'Educació Primària és determinat pel Decret 95/1992, que estableix un total de 175h al Cicle mitjà i de 175h. al Cicle superior.

Cada centre pot organitzar les sessions setmanals de manera diferent. Es presenten, a continuació, els tres models més freqüents amb els avantatges i els inconvenients de cadascun d'ells:

D'aquesta anàlisi es desprèn que la proposta més equilibrada és l'opció A, ja que durant els dos cicles els alumnes fan el mateix nombre de sessions (3), amb una durada equilibrada (prop d'una hora) i, per tant, el contacte amb la llengua té una freqüència adequada.

Els cicles mitjà i superior disposen de 140 hores de lliure disposició que cada centre pot dedicar a reforçar les àrees que consideri més adients respecte a les necessitats dels alumnes.

El nombre d'hores de contacte amb la nova llengua influeix decisivament en el seu aprenentatge, per tant, els centres que vulguin impulsar l'aprenentatge de la LE també poden disposar d'una part d'aquestes hores per incrementar-ne la freqüència de contacte.

Aquest increment es pot concretar en un augment d'una sessió setmanal en ambdós cicles o en un de sol. Aquesta sessió es pot dedicar a donar continuïtat al treball de classe o bé a organitzar-la al voltant de propostes d'expressió oral.

En aquest darrer cas, es pot efectuar una opció diferent per a aquesta oferta suplementària. Es tractaria de fer una proposta amb un resultat final que requerís un seguit d'activitats intermèdies per aconseguir-ho.

Els centres que, per la seva organització, ofereixin tallers als cicles poden incorporar un taller trimestral de llengua estrangera seguint les propostes esmentades. Això suposarà l'increment horari per als alumnes en un sol trimestre.

Es parteix del model A, en què es fan tres sessions setmanals al llarg dels quatre cursos: una sessió d'una hora i dues de 45 minuts.

En aquestes taules es pot comprovar que és possible fer desdoblaments en una o dues sessions setmanals tant als centres d'una línia com de dues. En aquest darrer cas, cal comptar amb els dos especialistes de l'àrea.

Els centres de dues limes disposen de dos especialistes de llengua estrangera. Entre tots dos poden cobrir perfectament les hores de l'àrea comptant una o dues sessions desdoblades.

A continuació es presenten dues propostes diferents en què es tenen en compte les hores de dedicació dels especialistes, corn també els avantatges de cadascuna d'elles.

Aquesta proposta no té un avantatge clar per a l'àrea, ja que els especialistes han de compartir l'especialitat amb alguna altra responsabilitat (tutoria, àrea).

En aquesta proposta un dels especialistes es dedica exclusivament a l'àrea i no té tutoria. L'especialista de reforç impartiria totes les hores de llengua estrangera d'un grup-classe en el cas que es desdobli una sessió, i totes les hores de llengua estrangera de dos grups, en el cas de desdoblar dues sessions.

Aquesta opció té una sèrie d'avantatges, com ara:

Totes les activitats de producció oral, que en gran grup són difícils de gestionar, són les que interessa programar per treballar en grups reduïts, pera també poden ser vàlides les activitats que requereixin moviment o treball per grups. Com que normalment es pot disposar d'una sessió, o com a màxim dues, en grup reduït, cal tenir força cura en la selecció de les activitats a realitzar per treure'n el màxim rendiment. Tot seguit se'n presenten algunes a partir de recursos adients per a aquestes edats.

Els contes

No cal esmentar aquí tots els avantatges que mostren els contes com a recurs didàctic ideal per a la classe de llengua en aquestes edats, però pot ser adient repassar quines activitats entorn de l'explicació d'un conte convé fer en petit grup.

Un cop s'han realitzat les activitats abans i durant la narració, l'audició mateixa del conte i la verificació de la comprensió en gran grup, es deixaran les activitats que promoguin la participació oral per a la sessió en grup reduït, per exemple:

Les cançons i els petits poemes

La situació de grup reduït és ideal per comprovar si tothom coneix les cançons i els petits poemes treballats a classe, ja que en gran grup això és difícil d'esbrinar. Per això, és bo d'aprofitar el començament o l'acabament de les sessions de grup reduït per cantar o recitar cançons o petits poemes que s'han après. Pot esdevenir una rutina per iniciar o cloure les sessions: cada dia se'n repassa un de diferent. Es pot fer en petits grups o, fins i tot, individualment.

Els jocs

Una de les característiques més notables dels jocs és que possibiliten una gran participació dels alumnes; són activitats ideals per al treball per parelles i en grups, de manera que augmenti el temps de producció dels alumnes. La predictibilitat dels jocs faciliten a l'alumne l'anticipació del que passarà i del llenguatge que s'emprarà. La repetició de les estructures i del vocabulari que el joc demana es fa contextualitzadament, ja que això és implícit en les seves mateixes regles. Repetir un joc una vegada i una altra agrada als nens i, al mateix temps, els proporciona l'oportunitat de practicar les habilitats implícites, incloses les lingüístiques. A més, no s'han d'oblidar les rutines lingüístiques associades al joc (et toca a tu, pares, tira...).

Alguns tipus de jocs poden ser:

Les dramatitzacions

Les dramatitzacions permeten practicar la nova llengua en situacions diversificades i d'una manera lúdica. En qualsevol dramatització hi ha un escenari que serveix de context per a la comprensió de la situació, i la comunicació verbal es veu reforçada pel gest, l'entonació, etc. Es poden dramatitzar les situacions més variades, des de les més quotidianes, com ara anar a comprar o al metge, fins a les més imaginatives, sorgides de relats fantàstics o de contes. També es poden fer imitacions de programes de ràdio i televisió.

Les sessions de grup reduït permeten tant preparar esquetxos curts com una obra de teatre més ambiciosa. Els alumnes poden repetir els diàlegs i escenificar la situació còmodament i el mestre pot estar per ells amb tranquil·litat. Si el que s'ha preparat s'ha de presentar, es pot fer en una sessió de gran grup on, alternativament, els alumnes facin d'actors i espectadors.

CEIP Doctor Alberich i Casas de Reus

Ateses les circumstàncies de l'escola -som escola d'atenció educativa preferent, quasi el 90% dels alumnes són castellanoparlants, fem immersió i comencem a fer Llengua castellana a Cicle inicial- vam creure que el millor i més convenient a l'hora de començar l'anglès a Cicle mitjà era de fer grups flexibles heterogenis (dos grups per classe per estricte ordre alfabètic) totes les hores a 3r i a 4t. Totes les sessions són partides, tret d'algunes sessions esporàdiques que interessa treballar en grup-classe. A 5è fem dues sessions amb tot el grupclasse i una amb mig grup, i a sisè fem tres sessions amb tot el grup-classe i una amb mig grup. A Cicle superior aprofitem la sessió de mig grup per fer activitats orals, jocs de rol per parelles o petits grups, TPR o treball per racons.

El fet de treballar amb mitja classe és important perquè als dels primers cursos els crea expectatives i, als de Cicle superior, seguretat d'haver millorat el seu nivell d'anglès. Alhora, permet i facilita treballar la diversitat tant pel nombre d'alumnes com per la proximitat dels diferents materials.

Una darrera, pera no menys important, observació a fer és que el bon funcionament dels grups heterogenis ens ha fet replantejar de tornar a fer grups homogenis. Creiem que és bo per als alumnes amb menys aptituds per a l'anglès tenir entre els seus companys bons models que els ajudin en alguns aspectes i comprovar que en altres aspectes ells també poden ser models o ajudants dels considerats bons alumnes.


CEIP Emili Carles Tolrà de Castellar del Vallès El CEIP Emili Carles Tolrà és un centre públic d'una sola línia, situat al Vallès Occidental, molt a prop de Sabadell. Disposa d'una aula de Ilengua estrangera.

L'alumnat prové bàsicament del mateix barri de l'escola i té majoritàriament com a primera Ilengua el castellà.

L'equip de mestres ha considerat que per donar més qualitat a l'aprenentatge de la Ilengua estrangera calia treballar el màxim de temps possible en grups reduïts. Aixó s'ha plantejat globalment dins l'àrea de Ilengües i, per tant, els desdoblaments es comparteixen amb català o castellà.

Durant els darrers anys, els centres de primària han tingut la possibilitat de recuperar antigues aules per a ús comú. Aquests nous espais s'han destinat, d'acord amb les prioritats dels centres, a aules de música, audiovisuals, aula de llengües estrangeres, etc.

Les prioritats per disposar d'aquests espais són fruit de les reflexions fetes a partir de les necessitats del centre, dels alumnes, de la tradició pedagògica, de les mancances de les diferents àrees, etcètera.

Disposar d'una aula de llengües estrangeres en un centre implica tot un seguit d'avantatges, dels quals es poden destacar els següents:

La disposició física de Paula hauria de permetre:

El casset i els laboratoris d'idiomes Si es té en compte que el contacte amb la llengua escrita es fa a partir de recursos diversos amb la llengua oral, també cal diversificar i es pot aprofitar 1'ús del casset i dels laboratoris per treballar tant la comprensió com la producció oral.

Del casset se'n poden dir poques coses noves pel que fa a la seva utilitat, ja que s'ha convertit en l'apèndix de tot mestre de llengües estrangeres. També es poden utilitzar els walkmans per al treball individual de comprensió oral.

Pel que fa els laboratoris d'idiomes, el més útil per a l'Educació Primària és aquell que permet fer un treball autònom en petit grup a partir d'una proposta. El tipus d'aparell més recomanable és el que consta d'una doble pletina, connexió per a sis auriculars, un micròfon per als alumnes i un auricular amb micròfon per al professor.

Dels laboratoris d'idiomes se'n poden destacar dues funcions: d'una banda permet que l'alumne treballi les destreses receptives d'escoltar i comprendre i, d'una altra, que desenvolupi estratègies d'expressió oral. Aquesta darrera funció és especialment remarcable, ja que la producció oral és de vegades difícil d'organitzar a l'aula. El laboratori permet escoltar però també gravar per tornar-se a escoltar, individualment o en grup. Possibilita tant el treball de repetició com un treball més creatiu i comunicatiu (cançons, enquestes, programes de ràdio, etc.). La seva manipulació és prou senzilla perquè els mateixos alumnes se n'encarreguin.

Les activitats que es proposin en què s'utilitzen aquests aparells hauran de respondre als objectius següents:

El retroprojector

En molts dels casos és el gran oblidat dels centres educatius, ja que conceptualment se l'associa com a eina per a la presentació i l'explotació de documents en conferències o en comunicacions en públic.

Dins l'aula de llengües estrangeres, però, pot oferir moltes possibilitats:

L'ordinador multimèdia

En el nou sistema educatiu la tecnologia de la informació ja no és una assignatura en si mateixa, sinó que esdevé un recurs d'aprenentatge que cal utilitzar en les diverses àrees curriculars. Per aquest motiu, l'ordinador multimèdia hauria de ser una eina de treball més dins d'una aula de llengües estrangeres.

L'ordinador permet accedir a la informació, però també és un recurs per a la presentació i la comunicació de la informació. És la finestra oberta al món que permet connectar-se amb l'exterior i possibilita l'intercanvi de materials, idees i opinions dels alumnes amb grups d'alumnes d'altres cultures o de la cultura pròpia.

El treball amb l'ordinador a l'aula facilita diferents tipus d'interacció; cal, doncs, preparar activitats que permetin el treball individual, de parella i de grup. Com amb la resta de recursos tecnològics, el treball amb l'ordinador afavoreix el treball espontani en grup i permet integrar a l'aula tasques d'aprenentatge que tradicionalment han tingut un caire individualitzat i deslligat de l'entorn de l'aula, com ara l'exercitació de l'escriptura i la cerca d'informació.

L'accés a Internet posa a l'abast de tots els centres la possibilitat d'intercanviar material de producció pròpia amb altres escoles, i de participar en projectes conjunts utilitzant-hi la llengua estrangera cam a vehicle de comunicació.

El vídeo

"El llenguatge de la imatge és un llenguatge que vehicula la nostra cultura, la nostra visió del món, de l'home i de la dona. Proporciona valors que esdevenen referències bàsiques de la realitat per als receptors."

La combinació de so i imatge fa que el vídeo presenti les situacions comunicatives contextualitzades, reals i completes. Els protagonistes que apareixen en una cinta de vídeo es mouen, parlen i estan situats en un escenari que pot aportar informació específica que faciliti la comprensió.

Els alumnes estan familiaritzats amb aquest mitjà, però ho estan d'una manera passiva cam a receptors -veuen pel-lícules normalment en estones d'esbarjo-, tanmateix el paper del vídeo a la classe de llengües estrangeres ha de ser diferent del que s'ha esmentat anteriorment. Els alumnes han d'acostumar-se a tenir una actitud activa davant d'una cinta de vídeo. El mestre haurà de desvetllar i generar activitats on es produeixi interacció. Cal definir clarament les tasques que es vol que els alumnes facin per tal que visualitzin el vídeo d'una manera activa. Les activitats han d'adaptar-se en funció del nivell de llengua estrangera dels alumnes que podran utilitzar la seva llengua per expressar algunes de les demandes formulades sempre que no puguin fer-ho en llengua estrangera. El professor no ha d'oblidar, però, que l'objectiu de la utilització del vídeo no és només el treball de les destreses de comprensió; ha d'utilitzar també estratègies que promoguin 1'ús oral de la llengua.

Aquests poden ser alguns exemples de les tasques per al treball a partir de qualsevol vídeo. Abans de començar les activitats se seleccionarà la part del vídeo que es vulgui treballar i s'explicarà als alumnes la tasca.

Propostes de treball

Mitja pantalla:

Tapar mitja pantalla del monitor.
Mirar la secció del vídeo i dir als alumnes que facin hipòtesis sobre allò que no s'ha
pogut veure: personatges, objectes, etc.
Comentar en grup sobre el que ha quedat amagat.
Tornar a veure la secció del vídeo amb la pantalla sencera.
Comprovar les hipòtesis.

Vídeo mut:

Mirar la secció del vídeo sense so.
Demanar als alumnes que reprodueixin els diàlegs.
Tornar a veure la secció del vídeo, aquesta vegada amb so.
Comparar els diàlegs reals amb els inventats pets alumnes.

Començant pel final

Passar les escenes seleccionades a l'inrevés i d'una manera ràpida.
En grups, intentar reconstruir l'ordre natural de les accions.
Tornar a veure les escenes, aquesta vegada amb l'ordre natural.

I després que?

Veure la secció.
Fer hipòtesis sobre què passarà després del que ha estat seleccionat.
Veure les escenes seleccionades i les posteriors.

Només veu

Enregistrar la secció del vídeo que es vulgui treballar en una cinta d'àudio.
Escoltar l'enregistrament i treballar sobre l'escenari que suggereix el que s'escolta.
Fer hipòtesis sobre els personatges: sexe, edat, professió
Veure la secció del vídeo seleccionada i comentar-la. Comprovar les hipòtesis.

Fem d'actors

Presentar els personatges que apareixen en la secció.
Identificar cada alumne amb un dels personatges.
Veure la secció seleccionada i posar un interès especial en els diàlegs.
Demanar als alumnes que s'aprenguin la part del diàleg del personatge que els ha
estat assignat.
Escenificar les escenes.
Tornar a veure la secció seleccionada.

Fem doblatge

Veure la secció sense so.
Pensar i escriure els diàlegs.
Enregistrar els diàlegs en una cinta d'àudio.
Ajustar la gravació àudio amb les imatges del vídeo.
Comentar el muntatge i contrastar-lo amb la versió original.

Ens toca a nosaltres

No s'ha d'oblidar que els enregistraments amb una càmera de vídeo poden ser molt
útils. Els alumnes poden veure's, escoltar-se, crear l'escenari, etc. Els
enregistraments també poden ser una eina d'avaluació.

Els imatgers

Cartells, pòsters, murals, retalls de revistes, diapositives, transparències, objectes reals i fotografies constitueixen un gran recurs a Paula de llengües estrangeres. Es pot dir que l'aportació pedagògica d'aquests recursos és important per tres motius:

La biblioteca

Hauria de constituir dins Paula un espai on trobar llibres de lectures adaptades, revistes infantils en llengua estrangera, diccionaris (elaborats a classe, il·lustrats i de traducció), lectures diverses (poemes, endevinalles...), biblioteca sonora (lectures acompanyades de cintes d'àudio) i llibres de confecció pròpia.

Cintes àudio/vídeo i CD-ROM

L'aula hauria de disposar d'un lloc específic per guardar les cintes àudio amb activitats enregistrades i amb propostes a fer, cintes d'àudio verges, cintes de vídeo comercial i també verges, CD ROM amb jocs, contes interactius, monografies, etcètera.

Material fungible

És important poder disposar d'un mínim de material fungible necessari, com ara tisores, fulls blancs i de colors, retoladors de colors i de diferent gruix, cartolines, llapis de colors, etc. Aquest petit estoc de material facilitarà poder proposar activitats de manipulació.

Jocs i altres materials manipulables

L'aula hauria de tenir un espai definit on guardar els jocs i altres materials per manipular.

Els jocs podrien ser jocs de taula, com ara dòminos, bingos, jocs amb tauler, memòries, cartes, etcètera.

Per material manipulable es pot entendre aquell material complementari, com ara disfresses i maquillatge per a activitats de representació, i també titelles de mà, de dits, etc.

El mobiliari

El mobiliari de Paula de llengua estrangera hauria de respondre a un objectiu bàsic: facilitar la mobilitat. L'aula hauria d'afavorir diferents agrupaments dels alumnes i permetre el treball tant individual com el de petit i gran grup.

Prestatgeries, armaris, pissarres (clàssica o magnètica), moble per al monitor de TV i el magnetoscopi, taula per a l'ordinador i els laboratoris, suports per als auriculars, sistemes d'arxivament per a l'imatger, etc.

Material de l'àrea per al mestre

Disposar d'una aula de llengües estrangeres ajuda que tot el material de l'àrea pugui concentrar-se en un mateix espai i no es dispersi.

Dins de Paula s'hauria de reservar un espai per al mestre on es pogués guardar tot el material didàctic.

Material de funcionament de classe

Com ja s'ha esmentat al començament, Paula de llengües estrangeres ha d'afavorir la identificació de l'espai i la llengua per part dels alumnes. L'ambientació de Paula és, doncs, molt important.

Un calendari de classe (data i temps), un rellotge, un mapa del món, referents lingüístics (expressions d'ús quotidià), els treballs mateixos dels alumnes, etc., poden constituir el que s'anomena material de funcionament de classe.

Una vegada les escoles hagin adoptat mesures per a la millora de l'ensenyament-aprenentatge de la llengua estrangera en el tram obligatori (treball en grups reduïts, augment horari, regularitat en la freqüència de les sessions,...) i vulguin continuar impulsant aquest aprenentatge, poden reflexionar sobre la possibilitat d'avançar-lo, ja que la flexibilitat del sistema així ho permet.

Socialment es percep la introducció de la llengua estrangera en edats molt primerenques (4, 5, 6 anys) com a factor de qualitat per al centre i d'ajut per a l'aprenentatge de l'alumne. Ara bé, no disposem de treballs que certifiquin únicament la variable edat molt precoç com a garantia d'un més alt grau d'aprenentatge de la llengua estrangera, si no és en una situació d'immersió. Una de les constatacions més evidents de totes les recerques en aprenentatge de llengües és que l'eficàcia augmenta quan els alumnes estan sotmesos a un nombre considerable d'hores d'exposició a la llengua meta (Muñoz i Nussbaum, 1997).

Això vol dir que pel sol fet d'avançar la introducció de la nova llengua no se'n garanteix un millor domini en acabar l'Educació Primària. Per tal que aquest aprenentatge es faci en unes condicions el més profitoses possibles, el centre haurà de vetllar perquè es donin una sèrie de condicions, com ara:

Aquests canvis comporten una decisió molt important per al centre que demana discussió, consens i compromís, per tal que la seva aplicació sigui coherent i eficaç en l'àmbit de les llengües i també de les altres àrees.

Discussió

Al si del claustre s'ha de generar un debat sobre la conveniència d'aquesta proposta, atenent d'una banda l'anàlisi de la situació lingüística de l'alumnat i de l'altra la justificació didàctica.

Consens

Després del debat en el claustre de professors, la proposta ha de ser aprovada pel Consell Escolar.

Compromís

El centre s'ha de comprometre a donar continuïtat a l'experiència i a avaluar-ne els resultats per realitzar els ajustaments necessaris.

Aplicació coherent i eficaç

Per a l'eficàcia i coherència del projecte, s'haurà de vetllar perquè el tractament de les llengües tingui un enfocament didàctic comú, perquè hi hagi una distribució horària racional, una seqüenciació adequada de continguts que asseguri la progressió i es disposi del professorat necessari per dur-ho a terme.

Aspectes legals

Per tal de dur a terme el projecte esmentat cal conèixer els aspectes legals següents, que queden recollits cada any al "Full de disposicions de començament de curs":

Perfil del mestre

L'alumnat d'Educació Infantil i Cicle inicial té una gran facilitat per imitar i adquirir nous sons, estructures etc., per tant, el model lingüístic del mestre serà un aspecte important. S'ha de tenir en compte que l'especialista de llengua estrangera serà el referent lingüístic per a l'alumnat dels cicles esmentats i la font d'input més important.

El mestre ha de conèixer els aspectes rellevants del cicle on haurà de treballar, tant pel que fa a la dinàmica i capacitats dels alumnes com a l'organització i el funcionament del professorat d'aquest cicle.

També ha de coordinar-se estretament amb la resta de professors, ja que la llengua estrangera no ha de ser un aspecte deslligat de les altres àrees del currículum. Això implica que el mestre ha de disposar de coneixements Teòrics i materials pràctics que facilitin i garanteixin en tot moment la comunicació i l'eficàcia de les interaccions vehiculades mitjançant la llengua estrangera.

Ha de ser una persona amb estabilitat al centre per poder assegurar la continuïtat del projecte.

Tipus d'organització

De l'alumnat: cal que el centre estudiï diferents possibilitats d'agrupaments que facilitin alhora la comunicació i la interrelació dels alumnes. És per Això que el nombre d'alumnes del grupclasse hauria de ser raonablement reduït (preferiblement la meitat del grup).

Del temps: les sessions, si tenim en compte les característiques dels alumnes d'aquestes edats, haurien de ser freqüents i de curta durada (tres de 30 min o dues de 45 min). D'aquesta manera l'aprenentatge és més efectiu, ja que les sessions ni queden massa espaiades ni comporten un cansament per a l'alumnat.

De l'espai: sempre que el centre disposi d'espai suficient, seria convenient destinar una aula per fer-hi les sessions de llengua estrangera.

Orientacions didàctiques

Característiques de l'alumnat

Fins aquest període l'infant ha avançat considerablement en la coordinació motora i perceptiva, la qual cosa li permet una observació més detallada de tot el que l'envolta; Això es relaciona amb una curiositat creixent. Cap als sis anys, avança en la vivència i la representació del seu cos, sobretot en la definició de la seva lateralitat i en el procés d'interiorització de la dreta i l'esquerra pròpies, però encara necessita uns punts de referència molt clars en la percepció de l'espai i del temps.
Avança considerablement en la capacitat de simbolització. Mitjançant la imitació i el joc simbòlic progressa en el coneixement de la realitat. El joc esdevé una activitat fonamental per al seu desenvolupament tant intel·lectual com afectiu.

Augmenta la capacitat de comunicar les pròpies vivències mitjançant el dibuix i el llenguatge. Aconsegueix un domini de l'aparell fonador i articula amb més precisió tots els sons.

Augmenta la seva capacitat de centrar l'atenció i de memoritzar tot el que aprèn. Progressa en raonament, troba relacions diverses entre objectes i fenòmens.

La relació amb els altres infants s'intensifica; el seu joc es fa més organitzat, li calen companys i avança en la consciència de grup.

Les esmentades característiques s'hauran de tenir en compte al moment de dissenyar les activitats en els contextos d'aprenentatge.

Contextos d'aprenentatgecomunicació

L'objectiu d'ensenyar a usar la llengua més que no pas "ensenyar com és" comporta reduir les activitats basades exclusivament en la imitació i la pràctica mecànica, a favor d'aquelles que creen contextos d'ús real.

Cal establir, doncs, uns contextos situacionals d'ensenyament-aprenentatge que creïn la necessitat d'utilitzar la llengua estrangera per a la comunicació.

Les rutines de classe

És molt important que l'organització de l'aula i de les rutines de classe serveixin perquè els alumnes incorporin uns hàbits comunicatius i de treball.

El llenguatge és el principal vehicle per afavorir la formació d'hàbits i rutines. A la vida quotidiana de l'aula és indispensable la utilització del llenguatge des d'un punt de vista social per una banda (saludar, donar les gràcies...) i per l'altra per expressar les necessitats més immediates dels infants (demanar, preguntar...).

La vida de l'aula comporta també un seguit de rituals que demanen d'utilitzar la llengua d'una manera funcional, com ara el passar llista, mirar quin temps fa, etc.

El joc, les cançons i les dramatitzacions

L'adquisició d'una llengua estrangera comporta un acostament afectiu i vivencial a les seves formes culturals. Amb aquestes vivències es produeix una adquisició contextualitzada del llenguatge. Les cançons, les cantarelles, les dramatitzacions i els jocs són un bon recurs per ajudar també al desenvolupament psicomotriu, al coneixement i al domini del seu propi cos, al desenvolupament intel·lectual i al perfeccionament de l'instrument lingüístic.

Els contes

Una de les activitats per excel·lència a l'Educació Infantil i Cicle inicial és la d'explicar contes. No cal dir que als infants d'aquestes edats els agrada escoltar històries i participar en el relat. L'objectiu principal de l'explicació de contes és divertir i interessar l'infant. D'altra banda, la utilització del conte a l'escola té moltes altres utilitats: facilitar la transmissió de la cultura popular, ajudar a crear l'hàbit d'atenció i, sens dubte, el treball de llenguatge que el conte porta implícit. Els menuts gaudeixen sentint explicar una vegada i una altra el mateix conte, i generalment acaben aprenent-lo. L'aprenentatge contextualitzat del vocabulari i les estructures es fa d'una manera lúdica i divertida. Cal triar els contes tenint-hi present l'edat i els interessos de l'alumnat. A l'Educació Infantil i al Cicle inicial els que funcionen millor són contes curts, amb un fil argumental clar i preferiblement encadenats.